- Cercles -

Tard o d'hora tot s'acaba

però tornarà a començar
com la llum del dia
que ens deixa l'obscuritat.
El silenci del poeta
i la pàgina en blanc
conviuràn fins que el
cercle es torni
un altre cop a tancar.
Però avui sembla irrepetible,
avui sembla diferent,
cada cop sembla l'últim cop,
però aquesta nit la màgia
ens ha agafat.
Cada esforç semmbla
el primer esforç,
però aquesta nit el
cercle s'ha trencat.
Però la màgia del solstici
avui ens ha captivat,
enmig del cercle ha entrat la llum
i res no tornarà a ser com abans.
Enmig del cicle, al mateix punt,
el món sembla haver-se aturat.

/* Doncs això és el que sembla, cada cert temps ocorreix el mateix. però com a mínim aquesta vegada estaba aparcat. Inesperada noticia, mal moment per rebre-la.

Que es pot pensar quan et truca a casa la urbana?
Evidentment, se'ns passen mil i una imatges per la closca. totes elles, de familiars o amics els qui han patit una desafortunada acció. Pero res més lluny de la realitat, simplement una col·lisió (dic simplement perquè es un sospir saber que ningú a parat mal) amb un camió.
Inexpicable? si, però que hi farem. pitjor hagués estat en carretera.

res més, només comenta la sensació de tot tornar a passar una altra vegada de la mateixa manera, però de diferent forma.

un altre día ja comentaré com va a ser la visita al dentista. impressionant.
Netegeu-vos be les dents*/